PRÒLEG
Essencialment útil i necessari.
El Diccionari essencial de la llengua catalana neix d’un conjunt de compromisos, el principal dels quals és irrenunciablement el de servei a la comunitat catalanoparlant. És una eina de consulta de maneig senzill amb informacions adreçades a un públic general. Alhora és el fruit del compromís de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb la qualitat: els equips que hi han treballat han estat escrupolosos amb la tècnica lexicogràfica i amb la presentació dels resultats. En aquest diccionari la informació es facilita d’una manera ordenada, neta, assequible. Es tracta també d’una obra basada en una concepció àmplia de la tasca lexicogràfica i que complementa la presentació de lemes i significats amb informacions procedents d’altres camps de coneixement sobre la llengua. Més encara: aquest diccionari té en compte la variació geogràfica i funcional de la llengua i hi aplica les conclusions a què ha arribat la Secció Filològica com a resultat d’un llarg procés de discerniment del que ha de ser la normativa de la llengua.
No hi ha discrepància normativa entre el Diccionari essencial de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua catalana (també conegut com a Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, DIEC). En això el DEIEC és una evolució del Diccionari manual de la llengua catalana. El fet que un mot no aparegui al DEIEC no vol dir que hagi quedat fora de la normativa: la llista de mots del DEIEC és un subconjunt de la llista de mots del DIEC. El DEIEC acomoda informacions procedents del DIEC, com és natural, però també informacions procedents de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia de la llengua catalana (OIEC) entre altres obres elaborades per la Secció Filològica, i ha contrastat els usos descrits amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC). Aquest diccionari no hauria estat possible sense tenir presents altres treballs que depassen de molt l’àmbit de la lexicografia més tradicional.
És destacable, a manera d’exemple, la inclusió d’un conjugador que de bon començament permet a l’usuari declarar la preferència per un dels cinc grans grups dialectals (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). Aquí el paradigma verbal es mostra complet d’acord amb l’opció majoritària per a cada forma en els dialectes del grup, però l’usuari també veu en cada forma dotada de variants la possibilitat d’accedir directament a les formes preferents en altres grups dialectals.
L’experiència acumulada pel Diccionari descriptiu de la llengua catalana en la detecció sistemàtica d’estructures sintàctiques que ajudin a comprendre l’ús real d’un mot dins l’oració aquí permet afegir informacions molt valuoses expressades de manera intel·ligible per l’usuari bàsic d’un diccionari. Informacions d’aquest tipus, sobretot gramatical, que es poden trobar també dins el cos dels articles del DIEC, al DEIEC apareixen col·locades sistemàticament entre la indicació d’àrea temàtica i la definició, amb una fàcil identificació tipogràfica. Mirau-ho, per exemple, a bona part de les accepcions de estar v.
Les informacions d’ús inclouen també indicacions de varietats geogràfiques i de registre, que no sempre són senzilles, sinó que poden arribar a un grau de precisió molt concret. Comparau les indicacions simples donades a mots com toixó m., amuntonar v., escorball m., clop m. o mainatge m. amb la informació d’ús d’un mot com canyer m., per exemple, que explica l’extensió geogràfica del mot d’una manera que ultrapassa la simple classificació en blocs dialectals, i aporta una delimitació ben detallada.
I aquesta capacitat de precisió no es limita a la combinació de blocs dialectals o a les observacions gramaticals, sinó que les explicacions són complexes, i tanmateix sempre clares, quan ho han de ser. Vegeu, per exemple, les informacions d’ús a de prep.
Les marques assignades a les col·locacions () i a les coocurrències () permeten fer un ús raonable de les seqüències de mots, amb informació sobre les que són fruit d’una atracció entre els elements ( celebrar un casament) i les que són freqüents, subjectes només als límits de la gramàtica i de la semàntica ( casament civil).
Aquestes classificacions no haurien estat possibles sense una eina tan útil i necessària com és el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTLIC), també dissenyada i mantinguda per la Secció Filològica.
Són moltes més les possibilitats de consulta i ús del Diccionari essencial de la llengua catalana (separació gramatical de síl·labes, partició gràfica de les paraules, sinònims, mots relacionats, opcions de cerca, etc.), i el lector farà bé de llegir l’apartat “Sobre el diccionari” i les “Instruccions de consulta” per treure’n tot el profit.
Totes les innovacions que s’apleguen al Diccionari essencial de la llengua catalana, ja siguin nous elements o noves maneres de disposar les informacions, fan d’aquest diccionari una eina eficaç per a l’usuari i coherent amb una visió de la normativa lingüística que es basa en la descripció, però en una descripció sedassada per la consciència de la tradició, dels nivells d’ús i del prestigi que cada element ha assolit en un determinat registre i un determinat lloc.
En definitiva, el DEIEC constitueix un altre instrument del conjunt de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans, un conjunt amb el qual dialoga de manera coherent en un entorn tecnològic eficaç i que s’ofereix a l’usuari amb l’ànim que explicitàvem al començament d’aquestes línies: el de la irrenunciable voluntat de servei a la comunitat catalanoparlant.
Nicolau A. Dols Salas
President de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans